16/12/09

Morrió'l llagareru maliayu Manuel Peruyera, Manolo'l de Coru





Ayer morrió'l llagareru maliayu Manuel Peruyera Peón. Manolo'l de Coru ñació en La Venta Coru en 1926. Yera un llagareru de los d’antes, fíu de llagareru, bebedor -nunca lo dexó pesie a les recomendaciones del médicu-, gran entendíu... Tenía un humor irónicu mui asturianu. La suya fue una vida entera ente toneles. Dexa viuda y dos fíos. So pá, Ceferino Peruyera, abrió’l llagar de Coru a la vuelta d’América. Corría l’añu 1914, el de la Gran Guerra europea, pero’l negociu diría, pali que pali, a más. Manolo crióse ente mayos, verines y bombes de tresegar a mano (como la que sal nel semeyu, de los años 40, nel que sal Manolo dándo-y al rabil de la bomba de tresegar). Nun había munches posibilidaes d’estudiar daquella: “daba clases con Agustín Zamorano en La Quinta”, les cuatro regles mayormente. En realidá, “la sidra ye la mi vida desde piquiñín, la única carrera qu’estudié”, reconocía nuna entrevista que-y fixi fai unos meses y que figura ente los post antiguos d'esti blog.
El vieyu llagar de Coru llegó a aprosimáse a les mil pipes de sidra mayaes na época de mayor producción. Vendín sidra en Xixón, Uviéu... Abastecín a Casa Portal en Madrid, cuando dir a la capital yera una aventura exótica. Manolo medró nesti mundu a la sombra del padre. En 1960 llegó`l momentu de baxar a La Villa, y construyó la primera nave. Col tiempu formarín un gran llagar na carretera de Fuentes, de la que s'ocupaba yá mayormente nos últimos años el so fíu, Manolo. Morrió de repente, cuando se subía al coche pa dir al hospital de Cagüeñes a una revisión ordinaria. Antes cargó nel maleteru una caxa sidra pa lleva-y médicu. Entiérrase ésta tardi. El nuestru pésame a la familia.